Entrades

Jordi Dorca i els diàlegs poètics compartits

Imatge
Col·lecció de moments (4)



Recordem, avui, el dibuix que la Carme Rosanas va fer 
a propòsit d'un haiku meu
en què, entre  altres coses, jo mirava d'expressar,  
malgrat tot, 
la confiança en els ésser humans, 
en la seva tria personal de cada dia, 
en la llibertat individual. 

La Carme Rosanas va continuar aquest haiku
amb un de seu, i es va reproduir d'aquesta manera, 
una vegada més,  
una de les formes de diàleg 
més característiques del seu blog tan variat, 
ple de propostes, 
ple de coneixences.  

Això va ser el dia 11 de gener de 2014


Continuaré. 


Cap cortinatge
el desamor no amaga. 

En Jordi Dorca En la pols de l'aire

Imatge
Recordant, aquí, l'aquarel·la que la Carme Rosanas va fer 
per a la presentació, la primera de totes, del meu llibre de poemes
En la pols de l'aire
a càrrec l'Helena Bonals
a la Biblioteca Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat. 


Hi afegeixo, a sota, el cartell que l'Helena va fer
per a aquest mateix acte. 


Això va ser el dia 5 de març de 2014,
en el blog de la Carme Rosanas.  

L'aquarel·la va presidir l'acte. 



Jordi Dorca i la trobada poètica i blocaire al Vallès

Imatge
Rememorant, avui, l'aquarel·la que la Carme Rosanas va fer 
amb motiu de la trobada blogaire , 
poètica i quasi llunaire, 
que va tenir lloc a Lliçà de Vall, a casa d'en Jacint Borràs, 
el dia 21 d'octubre de l'any 2013, 
el dia, precisament, de l'aniversari de la Núria Pujolàs, 
altrament coneguda com a Núria Miramelsmots. 

D'aquella gran trobada, 
me'n va venir un haiku, 
i la Carme en va fer una aquarel·la 
(i més d'una, de fet)
amb què encetava el quadern que li havia regalat l'Assumpta blogaire
a més d'un haiku que continuava el meu. 

El riu d'Heràclit o nosaltres de Jordi Dorca

Imatge
Col·lecció de moments (1)





Veient com passa el riu d'Heràclit, per Camprodon.
¿O érem nosaltres, tal vegada, que hi passàvem, com un riu?
Sabem, fora dubtes, que això va ser el dia 5 de gener de l'any 2012

En el blog de la Carme Rosanas

Que ha fet deu anys.  
Ho celebrem. 

Continuaré. 
JD



Copio el meu comentari per completar la història i l'anècdota 30 de maig de 2017 a les 7:23 Jordi, ara m'has emocionat. No m'esperava aquesta "anècdota" aquest record, aquesta complicitat.

La puc completar? Vas parlar del riu d'Heràcilt i quan vas saber que era un dibuix de Camprodon, el vas voler comprar. Em vas dir que aquest dibuix i sobretot Camprodon et portava bons records.

Els meus dibuixos, de moment, no es venen i viag dir que te'l regalava.
La virtualitat fa que les persones ens veiem més aviat poc. I va passar tant temps fins que ens vam veire per a donar-te'l que ja no em recordava quin dibuix t'havia promés. M'ho vas dir i no te'l vaig pod…

Els títols de l'Helena Bonals

Imatge
L'Helena ens explica el seu procés blocaire, des del punt de vista de la creació dels seus blogs i de la tria dels títols. Gràcies, Helena per volar-hi ser!!!  He buscat una imatge que té a veure amb una trobada blogaire, de la qual ella en va ser protagonista. Segurament no és una anècdota, però sí que és un esdeveniment que va tenir lloc i que podríem recordar. 


Bé podríem parlar del nom de cadascun dels meus blogs.
El primer, Anticànons, té l'origen en el meu pare. És una paraula que no existeix.
El segon, Una cosa molt gran en una de molt petita, és la meva interpretació dels versos de Margarit: "jo em crec el que passa en la nit/ estrellada d'un vers". Pot tenir diverses lectures, com a imatge que és. Una d'elles és que jo em considero molt poca cosa, i molt important alhora. O que la poesia és molt petita i transcendent alhora.
El tercer, D'allò bell, d'allò sublim, és evident que procedeix de Kant i la seva Crítica de la raó pura.

El quart, el…

La Montse i les nostres complicitats

Imatge
Moltes Felicitats Carme!! i ...



La Montse m'ha deixat als comentaris, un recull de complicitats, no sé si són anècdotes, però són viscudes a banda i banda. Moltes gràcies, Montse!





Moltes gràcies per tots els bons moments que he experimentat en aquest espai contemplant els teus dibuixos o pintures...

Per tots els bons destins turístics que m'has descobert!!...

Per ensenyar-me una nova manera de veure les meves fotografies a través de les paraules poètiques que m'hi has afegit...

Per les nostres "complicitats"...

Per les llistes de llibres que vas recollint i que, alguna que altre vegada, he consultat per després buscar-los a la Biblioteca...

Per les bones receptes de cuina que de tant en tant consulto...

Sempre m'ha agradat llegir els teus comentaris en cadascun dels blogs en que coincidim pel to i la manera com exposes la teva opinió, sempre respectant a l'altre...

i segurament que encara em deixo d'exposar alguna que altre emoció que m'has fet sentir...

Ai…

La Mireia, des del seu blog coetani...

Imatge
M'ha anat pels pèls però he arribat just a temps per participar a la celebració d'aniversari dels 10 anys de la Carme. La Carme sempre atenta, sempre sol·licita a participar a totes les iniciatives i a deixar un comentari ,vol celebrar els 10 anys dels Col·lecció de moments recopilant anècdotes blogaires i mirarem de no fallar-l'hi.

Com que sóc poc social als blogs i encara menys de desvirtualitzar-me no coneixia moltes de la anècdotes o situacions que la Carme explica com a exemple. Faré doncs referència a 2 situacions que ens afecten directament a nosaltres i que ens van sorprendre molt gratament.

La primera va ser la resposta que va tenir un proposta nostra, gràcies al ressò inicial de l'Assumpta, i que va fer què poguéssim conèixer les vostres lletres i alhora també alguns blocs que no coneixia. La Carme, com no, va participar en el recull  però a més també vam utilitzar un dibuix seu com a portada. i contra`portada . En vaig fer un recull virtual  que es deia de Mà …