Els homenatges catosfèrics de Víctor Pàmies

Potser allò que més vam compartir, Víctor,  van ser alguns homenantges catosfèrics i la veritat és que era emocionant compartir aquesta feina i veure quants i quants de blogs s'hi anaven aplegant.



L'enhorabona, Carme, pels deu anys i la col·lecció de moments que tens agabellada. Una dècada dona per molts records i el millor és que fèiem i desfèiem sense normes i a pler.

Recordo els C@ts, els homenatges catosfèrics, les Catosferes de Granollers, l'Ateneuesfera de Barcelona, trobades presencials, com la tardoral poètica a Can Cabeça i tantes, tantes coses, que no sabria per on començar.

Des del Raons que rimen vaig experimentar des del 31 d'agost de 2005 i vaig fer tantes amistats i desvirtualitzar tanta gent que ara formen part de la meva vida de cada dia que només puc estar agraït als blogs i a tot el seu entorn.

Per a mi, el cop definitiu a la nostra xarxa va ser la desaparició de Google Reader. A través d'aquesta eina feia seguiment de tots els blogs amb puntualitat. Era fàcil saber què escrivíeu i comentar al moment. Ara, resulta més complicat, la xarxa s'ha diversificat, eines com Facebook, Twitter o Instagram han pres rellevància (efímera, però) i els blogs se'n ressenten.

Però seguim, oi?

Una abraçada

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La festa de sa lluna

Els títols de l'Helena Bonals

El record d'en Joan Gasull