Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de maig 13, 2017

La Mireia, des del seu blog coetani...

Imatge
M'ha anat pels pèls però he arribat just a temps per participar a la celebració d'aniversari dels 10 anys de la Carme. La Carme sempre atenta, sempre sol·licita a participar a totes les iniciatives i a deixar un comentari ,vol celebrar els 10 anys dels Col·lecció de moments recopilant anècdotes blogaires i mirarem de no fallar-l'hi.

Com que sóc poc social als blogs i encara menys de desvirtualitzar-me no coneixia moltes de la anècdotes o situacions que la Carme explica com a exemple. Faré doncs referència a 2 situacions que ens afecten directament a nosaltres i que ens van sorprendre molt gratament.

La primera va ser la resposta que va tenir un proposta nostra, gràcies al ressò inicial de l'Assumpta, i que va fer què poguéssim conèixer les vostres lletres i alhora també alguns blocs que no coneixia. La Carme, com no, va participar en el recull  però a més també vam utilitzar un dibuix seu com a portada. i contra`portada . En vaig fer un recull virtual  que es deia de Mà …

En pons i el seu CT2610

Imatge
Malgrat que el seu blog sigui una bassa d'oli,  (no és ben bé cert, perquè l'ahse, a vegades ataca als ben intencionats comentaristes, tot i que la sang no arriba al riu)  ha trobat la manera de participar i jo li agraeixo moltíssim.  El seu post d'ahir al seu blog, ara és aquí!!! Gràcies ponset, criatura!!!  Per celebrar els 10 anys del seu blog la Carmeha proposat queexpliquem alguna anècdotade la nostra vida blocaire. Un pensaria que amb més de 11 anys aquest blog deu tenir moltes anècdotes per recordar, però o bé tinc mala memòria o bé sóc molt exigent en quan el concepte “d’anècdota digne d’explicar” o bé aquest blog es una bassa d’oli on no passa res, o potser si… Avui us explicaré com em vaig convertir en l’únic blog de la catosfera amb guarda-espatlles de sèrie, pels despistats diré que parlo de l’ahse, pels encara més despistats refutaré per mil·lèsima vegada que jo i l’ahse siguem la mateixa persona, primera perquè no estic segur que l’ahse sigui una persona i segon…

L'Assumpta i les mil complicitats

Imatge
Tantes hores i dies i anys viscuts, per força han de resultar un post llarg. Gràcies pervrecordar tantes coses! Homhe gaudit intensament.

MOMENTS D'ANIVERSARI Estimada Carme,

Porto dies pensant en el teu aniversari, en la qüestió de bons records i records no tan bons... La veritat és que de bons en tinc moltíssims (els posts d’aquests dies d’en McABEU en són un exemple... tota aquella història de les agendes! Què bé ho vàrem passar!) En general, sempre he gaudit molt amb tot el que significava interacció bloguera.


Són magnífics records els premis C@ts, les desvirtualitzacions, les trobades... Darrera dels blogs hi ha persones excepcionals. Sorprenents. Amb un cor enorme. Algunes de les coses que explicaria aquí potser és millor no dir-les ja que tal vegada estaria desvetllant coses que qui les va fer prefereix que no tinguin publicitat però, insisteixo, parlo de molt bona gent...

Voldria ser original i no repetir el mateix que digui la majoria. Intentar recordar quelcom molt especial…

JpMerch, encara que diu que és mandrós, és aquí!

Imatge
Una alegria que Jp, també s'hi hagi afegit... vosaltres diríeu que no entén ningú el seu humor?  jo crec que s'equivoca... Jp. I tant que t'entenem!!!  No deixis d'escriure, si et plau!


"Abans de tot, felicitar a la Carme, tant pel desè aniversari del seu blog, com per la seua constància en les publicacions, cosa que al mandrós que us parla, li fa molta enveja.
Per a celebrar aquest esdeveniment ens demana que contem alguna anècdota sobre la nostra vida blogaire. Malauradament no recorde cap història interessant sobre el meu blog. Només comentar que fins que vaig obrir el blog, mai vaig saber que m'agrada escriure coses, ni que siguen tonteries que moltes vegades no les entén ningú, ni tan sols jo.
Moltes felicitats, Carme!"

La Glòria I les trobades presencials

Imatge
Gràcies Glòria, per ser-hi i pel teu entusiasme sempre, en totes les trobades que s'han fet. Ets la reina!


Adherint-me a  la proposta de la Carme passo a explicar-vos breument les meves vivències dins del món blogaire:
"El que em passa pel cap"es va crear per una  necessitat de comunicar-me, de expandir la meva poesia en un blog poètic. I així va començar. Pocs dies després va néixer el "Glo.Bos blog" on compartiria poesia d'autors de renom. Vaig començar amb molta empenta publicant una entrada cada dia. D'això ja fa sis anys.
Després d'un temps d'ostracisme van començar les visites i vaig conèixer un món en el que m'hi trobo molt còmode i ben acollida. Continuo, no amb aquella empenta dels primers anys, però procuro mantenir una entrada a la setmana. I així penso continuar.
He viscut amb vosaltres moments magnífics, sobretot a les trobades i als recitals en els que hem coincidit, he conegut gent maquíssima i algunes persones les considero ja co…

Novesflors i el seu nom de camuflatge

Imatge
M'agraden molt aquest tipus d'anècdotes. Estic contenta que l'hagis volgut compartir amb nosaltres. Moltes gràcies per ser a aquesta celebració. Us en recordeu d'aquesta imatge del seu primer blog?



Al començament del meu blog vaig decidir no aparèixer amb el meu nom real perquè no volia que la gent coneguda hi entrés només a tafanejar i a xafardejar, volia que qui hi entrara fora perquè li agradava, independentment de la meua identitat. Un dia, vaig anar a la presentació d'un llibre, i un dels que hi eren va venir a saludar-me: "Hola, Novesflors". Em vaig quedar bocabadada. Li vaig preguntar com ho havia endevinat i em va aclarir que entrant a blogs diversos va arribar al meu, i en veure la fotografia que jo hi havia posat de capçalera (abans el meu blog tenia una aparença diferent de la que té ara) va pensar que aquella foto només la podia haver fet jo. Moltes abraçades.

Galionar i les casualitats o causalitats

Imatge
Em fa molta ilusió recordar aquestes anècdotes de la Montse.... com una cadena de baules misterioses que ens han dut fins aquí... moltes gràcies, Montse!
10 anys de Col·lecció de Moments: els millors moments blocaires Acudint a la invitació de la Carme de regalar-li algun moment especial per al post del 10è aniversari de Col·lecció de Moments.


És gairebé com un somieig deliciós d’aquells que difícilment es compleixen, o una fantasia d’aquelles que saps que mai no es faran realitat, trobar-se amb una persona estimada enmig d’un indret espectacular a més de 2.600 m. d’altura, en un paisatge bucòlic on les carenes de muntanyes se succeeixen les unes a les altres fins que es perden a l’horitzó, i els llacs s’estenen als teus peus, i el silenci sublim parla amb veu tranquil·la fins que et fa vessar llàgrimes de felicitat...  Un indret on per arribar-hi cal agafar unes cadiretes mecàniques i on et reconcilies amb la vida per molt que estiguis entestat a fer-li mala cara...


Doncs bé, no em podr…

Apropar-nos... de la rits

Imatge
Un post 100% rits, amb tota la seva càrrega intimista i sincera, com ens té acostumats...  Moltes gràcies, rits.
Una de les grandeses del món blogaire és la d’apropar-nos, teixir relacions humanes. Temps enrere, hi havia una por estesa que deia que internet ens faria quedar-nos aïllats, tancats a casa. El cert, però, és que la naturalesa humana necessita relacionar-se. Al mateix temps, la societat d’avui en dia és crua, superficial, vanitosa, ràpida i exigent. Penso que els blogs han ajudat a molts a relacionar-nos sense tantes cuirasses ni exigències socials. També penso que la nostra comunitat ens ha fet teixir un espai de companyonia que, sovint, ens ha salvat. Però parrafada apart, avui celebrem el 10è aniversari dels moments col·leccionats de la Carme, que en son un bon grapat! I ens ha demanat que compartir algun record blogaire. En tinc tants! Quin triar? Molt íntim o superficial? De riures o d’arrufar el nas? Pensant-hi, tots els que em venen al cap ara mateix tenen un denomi…

Els homenatges catosfèrics de Víctor Pàmies

Imatge
Potser allò que més vam compartir, Víctor,  van ser alguns homenantges catosfèrics i la veritat és que era emocionant compartir aquesta feina i veure quants i quants de blogs s'hi anaven aplegant.



L'enhorabona, Carme, pels deu anys i la col·lecció de moments que tens agabellada. Una dècada dona per molts records i el millor és que fèiem i desfèiem sense normes i a pler.

Recordo els C@ts, els homenatges catosfèrics, les Catosferes de Granollers, l'Ateneuesfera de Barcelona, trobades presencials, com la tardoral poètica a Can Cabeça i tantes, tantes coses, que no sabria per on començar.

Des del Raons que rimen vaig experimentar des del 31 d'agost de 2005 i vaig fer tantes amistats i desvirtualitzar tanta gent que ara formen part de la meva vida de cada dia que només puc estar agraït als blogs i a tot el seu entorn.

Per a mi, el cop definitiu a la nostra xarxa va ser la desaparició de Google Reader. A través d'aquesta eina feia seguiment de tots els blogs amb puntualitat.…

El millor moment de la Clídice

Imatge
Quan el millor és una cosa que passa quotidianament, vol dir que està molt i molt bé.   Compartim sempre aquest moment, ja sigui en començar o en acabar el dia.




La xarxa m'ha portat bons moments, excel·lents desvirtualitzacions i bones amistats reals. Algun ensurt amb algú "diferent", però si ho saps portar cap problema. El millor? encetar el dia veient les "novetats" de tots vosaltres :) Per molts moments,  Carme!

Jo mateixa o la nostàlgia de les coses virtuals...

Imatge
Hem jugat molt amb Jo mateixa, podríem dir també molts records relacionats amb els seus jocs: Els micro-relats de Sant Jordi, les endevinalles sobre les fotografies d'autors... etc...  quina sort que siguis aquí, compartint nostàlgies



Jo vaig començar a fer els meus primers intents en una plataforma senzilla, i us vaig anar coneixent. Vaig decidir posar-m'hi seriosament, i llavors sí que ja vaig fer el que ara és el meu bloc, i que aquest any també celebra el desè aniversari. Tinc molt mala memòria, però comparteixo records que has explicat tu o alguns dels que han comentat. Es fa una mica estrany sentir nostàlgia per coses virtuals, estem vivint experiències ben curioses.
:)

La felicitació de l'Alfonso Robles

Imatge
L'Alfonso ha estat oportú, ha tingut ganes de tornar als blogs just al moment de la celebració. Quina sort! Gràcies! Feliç aniversari Carme Bones a tots. No sabem com, però de vegades, caiem en un estat de no activitat preocupant. Tampoc és que no facis res, al contrari, de vegades fas moltes coses, però no les que et fan tenir il·lusions i gaudir de la vida. El resultat és que camines cap a un abandonament del qual és difícil escapar. La qüestió és que s'havien anat creant unes circumstàncies que m'han portat a estar fora d'aquestes pàgines (i d'altres) una mica més d'un mes, se me'n van anar les ganes de publicar i comentar, com als nens amb la fam; se'ls en van les ganes de menjar. Per això admiro tant la constància d'alguns o algunes de vosaltres, sense deixar de publicar mai. Ja decidit a reprendre la feina el primer que em trobo és amb la proposta de la Carme, alhora que ens anuncia el seu desè aniversari blocaire. Aprofito per apuntar que és un…

La festa de sa lluna

Imatge
Sa lluna, ja ho ha publicat al seu blog, potser ja ho heu llegit , però jo ho recullo tot aquí... Aquesta història de follets i sargantanes sempre m'ha agradat molt i la del Zurich, doncs també, viscuda i compartida. Gràcies!!!

FESTA GRAN a Col·leccions de Moments!! 🎂🍸📖 Aquests dies he estat rumiant que vos podria explicar d'aquests anys de blogs compartits. Crec que és just, i així ho sento, retre un merescut homenatge a l'home que -juntament amb la nostra estimada companya sargantana- em va donar l'oportunitat de ser aquí amb tots vosaltres. El folletara no ens pot explicar les seves anècdotes blocaires, però per a tots els que el vam conèixer de ben segur que estarà lluint un gran somriure,  des d'un lloc màgic molt a prop de la lluna. En una de tantes converses que manteníem, vam estar parlant dels blogs de Google i d'aquesta colla. Els vaig dir que ho pensaria perquè no estava molt segura de saber-ho fer, tot i que era una idea que sempre m'havia seduï…

La guerra dels píxels d'en XeXu

Imatge
El que jo voldria destacar és un dels moments blogaires que per mi van tenir més seguiment i visibilitat: la guerra dels píxels que va proposar en LeBlansky. En aquell moment ens va enredar a una bona colla de blogaires a ser posseïts pels píxels. Això va ser el 9 de març de 2011, i molts blogs es van llevar colonitzats per un gran píxel vermell i molt amenaçador. Tots seguíem el joc, i aquells a qui va agafar per sorpresa aviat s'hi van afegir. Va ser un dia molt especial, espectacular. Tothom lluitava pels drets dels humans i en pixterminator anava amenaçant a tots els blogs participants, va ser una passada, un no parar de saltar d'un blog a l'altre. Per mi va ser un dels dies més divertits de la història blogaire. A més, he de dir que fins aquell moment jo no mirava blogs a la feina. Feia tres anys que treballava a l'empresa i no havia explicat que tenia blog, i no entrava en cap blog per por a ser descobert. Però aquell dia no ho vaig poder evitar, el que estava p…

Maig a raig de l'Elfreelang

Imatge
A raig, a raig d'Elfree que sempre s'apunta a totes i col·labora amb les iniciatives sorgides d'un o altre lloc. Moltes  gràcies per ser-hi. No recordava des de feia molt el pessebre virtual. Com que me l'has fet recordar tu, he poosat aquí imatges adients.
Maig a raig : els 10 anys de Col.lecció de moments  Aquest maig que ve a raig i a dolls de primavera canviant , com les d'abans, ara vent ara sol, ara fred, ara neu, ara pluja ara calors ....plena de contrastos.....

 El proper 13 el blog de la Carme , un dels seus blogs . el que col.lecciona moments plens de dibuixos, mots de saviesa i poesia farà els deu anyets!  per tal de celebrar com cal l' efemèrides la Carme ens proposa que li expliquem anècdotes blogaires.... ¡el que escriuré seran nostàlgies o records  .......de com vaig començar el sidubto el 2 de febrer del 2009 i empesa per les ales de la novetat i amb el poc coneixement del món virtual, hi havia dies en que feia dos, tres i fins i tot quatre ent…

Els enigmes d'en McAbeu

Imatge
Ja no recordo des de quan ens coneixem...  però ens has ben atrapat amb el teu blog.  De tantes coses compartides, has triat una divertida anècdota blocaire-familiar que m'ha fet molta gràcia.


Enigmes de la vida (31) - ANÈCDOTES BLOGAIRES Hi ha algun fet blogaire que recordeu especialment, en positiu o en negatiu, entre els que heu viscut des de que teniu blog?
Això és el que ens demana la CARME que li expliquem (en un post, en un comentari o per mail) per celebrar que el seu COL·LECCIÓ DE MOMENTS complirà, d'aquí a pocs dies, el seu desè aniversari.

A mi em costa triar que explicar-li i no sé si vosaltres estareu en el mateix cas, perquè segur que tots hem viscut més d'una anècdota que recordem especialment de les que hem viscut en aquest món virtual. En podem parlar als comentaris però també us animo a que participeu en la celebració de la CARME triant-ne una per enviar-li. Serà molt interessant llegir-ne tot el recull que ens presentarà en el seu post dels 10 anys.

Aquell po…

Les col·leccions d'en Xavier

Imatge
Vas arribar a la nostra blog-colla, Xavier el 2013. Des d'aleshores hem compartit molts coses. Anèdotes o no, el teu escrit és aquí!!! No podia faltar-hi.



El teu blog es diu "Col·lecció de moments".
De bons moments diria jo. Per a tu i també per als teus lectors. 
"Col·lecció d'aprenents" entre els quals m'hi compto. Sense anar més lluny, acabo de buscar al diccionari la paraula "escorcells" que he trobat al teu post següent, dedicat als iris. Dels iris jo en deia simplement lliris.
Va ser una vegada que tu vas transformar en aquarel·la una fotografia meva, que en vaig aprendre el nom. Per a mi tot eren lliris. 
També vaig aprendre "acants". Jo també en deia genèricament lliris.
Me n'adono que m'està sortint una anècdota que no és una anècdota. Sembla una glosa del teu blog i això no ho vull fer. No et calen els elogis.
Però ja posats, explicaré que he conegut la família blogaire, entre els que ens movem actualment sobretot provinen…